Pisu

2011-12-24T17:15:00.001+01:00

Merry Christmas to all!!! we've made this interactive greeting card in collaboration with Jocabola for the Municipal Museum of Contemporary Art Barcelona. Turn on your speakers and have fun!

Interactive Christmas card. Click here.

2011-10-27T11:24:00.001+02:00

From October 27, 2011

Vinyl for children. Poems of Agnès Llorens illustration by Pisu. Different sizes and colors available, from (60cm x 60cm) to (1m x 1m). You can find them in the new collection Cardboard Horse of Literatura Vertical. Hammelin and a A Wardrobe full of giraffes

2011-10-27T11:02:00.003+02:00

From Pisu

New facebook site!

2011-08-11T22:53:00.005+02:00

Artist of the Day in Jotta! many Thanks!!!

http://www.jotta.com/jotta/artists/pisu

2011-08-11T13:12:00.002+02:00

Persevere from Pisu on Vimeo.

After 4 months of hard work our latest video clip is here!!!
Animation by Ignasi Pi-Sunyer and Sam Watterson.
Music by "The King's Will".

2011-05-02T13:01:00.007+02:00

Shrubland rd from Pisu on Vimeo.

This is not a terror movie, this is where I live. A council building in Hackney, London.

2011-02-15T19:58:00.004+01:00

I just finished a work placement in Advocate art, Artist Agency and picture library.
Thanks Advocate for posting this in your blog.

2011-01-05T15:55:00.003+01:00

Click on the image to enlarge.

I've made again the Digital Christmas card for the Municipal Contemporary Art Museum of Barcelona, Arts Santa Mònica. It is a very simple animated gif made in collaboration with Conteleta.

In front of the museum, all the artists and thinkers who have participated this 2010 parading along the ramp:

Joan Salvat-Papasseit, Mestres Quadreny, Luc Steels and aibo, Miquel Barceló, Loop Festival, Jordi Bernadó, Guy Selz, Humberto Ribas, Novarina, Albert Serra, Estudio Emiliana, Pere Castells, Ferran Adrià, Slavoj Zizek, Wolf Vostell, Jordi Valls, Vicenç Altaió, Mireya Masó, Pat Andrea, Usman Haque.

Happy new year!

2010-12-16T01:38:00.003+01:00

Simple piece of lyp-sych for the Chatter installation at USC Cinematic Arts Gallery, Los Angeles. This is a participatory artwork by USC artist-in-residence Birgitta Hosea.

The gallery will be filled with monitors and each of the four walls in the space will have a projection screen. On these will be displayed a number of animated talking heads that repeat short lines of meaningless conversation on a loop. The overall impression created by the installation will be of the babble of crowds, reminiscent of conversations on Facebook or Twitter.

Blog of the author: chatterinstallation.wordpress.com.

2010-11-08T14:48:00.001+01:00

'Transcriptions: Animation’. You can check all the films produced by postgraduate animation students in the National Gallery's website.

2010-11-04T14:00:00.003+01:00

I've designed this background for a short piece of animation. Directed and animated by Sam Watterson.

2010-09-30T14:46:00.003+02:00

Another mention in Lamono Magazine blog.

2010-09-17T18:28:00.003+02:00

Thanks University of the Arts London to mention my works in this post!

Nominated by VAD 2010

2010-09-11T16:13:00.010+02:00

My short film "Saint Christopher carrying the infant Christ" selected by VAD 2010

(Internactonal Festival of video and Digital Arts) Girona-Spain. Nominated for "Metropolis" awards.

National Gallery Transcriptions 2010 Animation Show.

2010-09-09T12:39:00.004+02:00

The National Gallery is collaborating with Central Saint Martin’s College of Art and Design on 'Transcriptions: Animation’, an innovative new project which involves postgraduate animation students producing short films inspired by the Gallery’s collection.

Next Septembre 30th at Sainsbury Wing, National Gallery, Trafalgar Sq. Some fantastic animation in the cinema. Screening of final degree films from Saint Martin's students.

Doors Open 6.30pm Show at 7.00pm. followed by refreshments!

Saint Christopher carrying the infant Christ

2010-07-04T18:01:00.003+02:00

This is my final degree film. A visionary trip inspired by the painting "Saint Christopher carrying the Infant Christ" about 1525-50, Style of the Master of the Female Half-Lengths, in collaboration with the National Gallery London and Central Saint Martins College of Art and design.

According to legend Saint Christopher was a huge man who carried travelers across a ford. One day he carried a small child across the stream. The child’s weight nearly crushed him. When they arrived on the other side, the child revealed himself as Christ, and he was so heavy because he bore the weight of the world on himself.

More info here: christophoro.blogspot.com

Film nominated by VAD 2010 (Internacional Festival of video and Digital Arts) de Girona.

Happy couple

2010-03-03T19:20:00.000+01:00

Another Lyp-synch Flash exercise using Monty Python's audio sample. Turn your speakers on and enjoy!

Peter Finch

2010-02-26T12:48:00.000+01:00

Lyp-Synch Flash exercise. Video with sound!

"I'm as mad as hell, and I'm not going to take this anymore! from the film "Network", 1976, directed by Sidney Lumet, leading actor Peter Finch. Here the scene

Mood Swing

2010-02-18T19:35:00.000+01:00

Facial expressions. Flash experiment mixing life and digital drawings

jungle giraffe

2010-01-26T19:25:00.001+01:00

Wild giraffe cantering trough the jungle.

Jack in the Box

2010-01-26T19:20:00.002+01:00

Animation of acting; body language.

Nadala Santa Mònica

2009-12-22T15:25:00.009+01:00

Click image to enlarge!

Digital Christmas card for the Municipal Contemporary Art Museum of Barcelona Arts Santa Mònica. Animated gif made in collaboration with Conteleta.

In front of the museum, all the artists and thinkers who have participated this year parading along the ramp:

Alfredo Jaar – At the end of the ramp holding his slogans
Carles Santos, Mal Pelo – At the head of the procession circulating with piano. On top dancers in mid-performance.
John Berger - With a raised fist, holding a fountain pen.
Isabel Coixet – She has three hands and a space suit.
Jacques Dupin – Unfortunately he appears as a pervert giving lollipops to the caganera, don't ask me why!
Enric Ruiz-Geli – Like a good architect, he appears holding up the ramp.
Bill Viola– Flying With Giotto's angel body.
Jeremy Rifkin- The one with the mustache, dressed as banker.
Eugènia Balcells- The woman with the crystal ball, artist of light. I put her there as a fortuneteller.
Mireia Sentís- The caganera.
Sabater Pi- May he rest in peace. Besides the primates, he’s also my relative. I dressed him up as a monkey on the roof!
Bombelli - Another brilliant architect. Leaning like a pimp
Agustí Centelles – He comes out with the latest-generation technology camera on the left spitting out flashes of light.
Quim Monzó- The transvestite writer
Vicenç Altaio- Conducting the delirium on a stool.

..........................................................................................................

Nadala electrònica pel Centre d'Arts Santa Mònica. És un gif animat que he fet amb la col·laboració de la Esther Miquel Conteleta.

Desfilant per la rampa del museu tots els artistes i pensadors que han participat aquest any:

Alfredo Jaar – Al final de la rampa aguantant els seus slogans.

Carles Santos, Mal Pelo – Al cap davant de la processó circulant amb el piano. A sobre els ballarins en plena performance.
John Berger - Amb el puny alçat agafant una ploma estilogràfica.
Isabel Coixet – Té 3 mans i un vestit espacial.

Jacques Dupin – Desgraciadament surt fent de pervertit donant piruletes a la caganera, no hem pregunteu perquè.

Enric Ruiz-Geli – Com a bon arquitecte apareix aguantant la rampa.

Bill Viola – Penjat de la farola amb cos d'angel de Giotto.
Jeremy Rifkin - És el del bigoti vestit de banker.
Eugènia Balcells- La dona de la bola, artista de la llum. L'he posat a mode d'adivina.
Mireia Sentís- La caganera.
Sabater Pi- Que en pau descansi. A part dels primats tb es familiar meu. L'he posat disfressat de mico a la teulada!

Bombelli- Arquitecte. Esta recolzat en plan xulu

Agustí Centelles -Surt amb la càmera digital d'última generació a l'esquerra escopint un raig de llum.
Quim Monzó- L'escriptor transvestit.
Vicenç Altaio- Dirigint el deliri enfilat al tamboret.

Monzó. Tot és mentida

2009-12-22T00:41:00.005+01:00

You could see this image (1 x 1 '40 m) exhibited in the "Arts Santa Monica" the Municipal Contemporary art Museum from Barcelona, until April 11, 2010. The exhibition studies in depth all the facets of "Quim Monzó" a unique, heterodox and essential catalan writer. Everything compilled in a catalog "Monzó. Com triomfar a la vida"

My image illustrates a short story of Monzó "The child who had to die" contained in the book "El millor dels mons" (editorial Quaderns Crema).

You could also find works of other illustrators such as Andreu Balius, Perico Pastor, Miguel Brieva, Max, Ramon Enrich, Leonard Beard, Arnal Ballester, Marc Vicens i Miquel Ferreres.

Il·lustració publicada en el llibre "Monzó. Com triomfar a la vida" editorial Galàxia Gutenberg any 2009. Edició a cura de Julià Guillamon, disseny d'America Sánchez i Albert Planas. El llibre que, amb motiu de l’exposició de l’Arts Santa Mònica, busca captar totes les facetes d’un escriptor únic, heterodox i imprescindible.

Podeu veure la imatge a gran format (1 x 1'40 m) exposada al Claustre de l'Arts Santa Mònica fins l’11 d’abril del 2010, junt amb les d’Andreu Balius, Perico Pastor, Miguel Brieva, Max, Ramon Enrich, Leonard Beard, Arnal Ballester, Pisu, Marc Vicens i Miquel Ferreres.

La imatge il·lustra un conte del Monzó "El nen que s'havia de morir" contingut en "El millor dels mons".

Terror in the aquarium

2009-11-16T14:02:00.001+01:00

Fin movement.

Capitan pollo

2009-11-04T18:56:00.002+01:00

Having fun with collage and Flash!

Pushing and pulling

2009-11-04T18:50:00.001+01:00

Pisu pulling Ying Zhang. Video recording to study corporal movements and kinetic energy and the result using Flash. Exercise made at Central Saint Martin's College of Art & Design, PG (Diploma) Character Animation.

El País EP3 interview

2009-11-04T01:39:00.007+01:00

Breu menció en el reportatge "Barcelona, arte contra la apatía" del suplement EP3. A part d'escriure malament el meu nom, també em van retallar l'entrevista fins a buidar-la de sentit i contingut.

El retrat és de la Caterina Barjau, amiga i gran fotògrafa.

2009-09-12T12:56:00.004+02:00

Poster from the new theatre show "The Fabulous light company" in collaboration with Olga Cacenabes.

"Kiku Mistu acompanyat de dos camarades, Amai i Rob, es presenten als teatres del món per relatar-nos en directe i en primera persona la seva pròpia història: El seu viatge a la recerca de la llum.
Ho faran a través d’un espectable participatiu, màgic i emocionant que fusiona l’estètica i la poètica de les ombres xineses, les andròmines lluminoses reciclades, la lectura de faules i la música en directe.
Una acció que se surt dels límits de l’escenari envaint des del primer moment fins a l’últim el vestíbul, el pati de butaques, parets i sostres...."

Estrena dissabte 12 de setembre a la Fira de Tàrrega.

Dog and master

2009-09-02T17:46:00.003+02:00

Natura set

2009-07-11T19:45:00.008+02:00

You could buy this exclusive and unique textile items illustrated by me at www.envelop.eu/shop/designers/p/detail/pisu. Textile designs made in Belgium, executed in 100% pure cotton, using an eco friendly procedure.

First Prize awarded

2009-06-12T12:13:00.007+02:00

Proposal for the new Orbit chewing gum Campaign awarded first prize in the design contest organized by the international company “Wrigley”. Label design to cover the big cylindrical boxes (70 uni). 3 flavours (mint-blue, spearmint-green, and strawberry-red).

Illustration by Pisu, graphic design by Carme Salavedra.

I fit in Poolga

2009-06-05T17:49:00.006+02:00

Wine Worship!

I fit in Poolga! you can download for free my new wallpapers to customize your iphone at http://www.Poolga.com

2009-06-05T17:41:00.006+02:00

Ma passa per l’amore senza paura

Opening

2009-03-18T18:26:00.011+01:00

Opening exhibition at Fast Cool Gallery, c) costanilla de los desamparados 6, barrio Huertas, Madrid. You can find there two of my collages untill April, 12th 09.

You can also find works of Mapi Gil (Barcelona), Álbaro Barcala (Berlin), Katherine Fiedler (Lima), Sara Gomes (Lisboa), Eva Solano "livepainting"(Madrid), Clémence Vielhan (París), Juju's delivery (Berlin), Fefe Talavera (Sao Paulo), Power Paola (Bogota).

Pick by Luis Díaz Díaz & Iona Hodgson

Upcoming

2009-02-14T18:06:00.004+01:00

Working on 3 new litographies and collages. My contribution to a Group exhibition organized by Lamono Magazine.
Opening next 12.3.08 at Fast Cool Gallery, Madrid.

More info here: Lamono Digital - Proyectos

Book cover

2009-01-16T12:27:00.006+01:00

Experimental animation entitled "Delirium". Short film project in production phase.

Book cover by Pisu and Olga

Delirium Book

2009-01-16T12:04:00.005+01:00

Explanatory report about the short film animation project. All compiled in a book edited by Olga Cacenabes
53 sheets of yellow canson paper. Din A5 Broadside size. Artesanal binding.

Stop Motion

2009-01-16T11:20:00.004+01:00

My First experiment in Stop Motion.

Photos by Olga Cacenabes
Video edition by Pisu

Paul Paper

2008-10-27T12:18:00.016+01:00

I was invited to join a project. This is my outsider contribution to "could be me".
"Could be me" is an initiative exploring possibility of one artist occupying another's space. It is a visual adventure and an interpretation of the same sentence by different artists worldwide.
All coordinated by "Griskevicius Jurgis" graphic designer and Art Director.

Visit The site: www.couldbe.me

The Cosmos. What material is the future made of? what substance does time consist of? to look at what is hidden and breathe. The pieces that fit. We are fruit of fruits, an endless flow that always moves forward, from the most concrete thing towards the most distant. Judges and part of this round silent whole.

Illustration for "Rocket Magazine".

Lamono Interview

2008-10-10T13:02:00.022+02:00

Lamono / octubre / núm. 47 / hogar dulce hogar

PISU Y EL PAÍS DE LAS MARAVILLAS

Viajes imposibles a lugares insospechados

Con el “Dioptría” de Pau Riba de fondo, Ignasi Pi-Sunyer, “Pisu”, artista polifacético, creador enfermizo y, en definitiva, outsider, nos regala historias de personajes especiales, trágicos y solitarios entre multitudes, que tratan de escapar de su cotidianeidad y reinventar la realidad. Sus ilustraciones, libres de tóxicos mediáticos y tendencias desmesuradas, nos sumergen de lleno en una atmósfera naïf cargada de surrealismo, donde las pinceladas de humor absurdo hacen volar la imaginación de hasta el más cuadriculado. ¿Se acuerdan de cuando dejaron de ser niños?

"1-¿Cómo, cuándo y dónde aterrizaste en el mundo de la ilustración? ¿Era una vocación innata o llegaste desde otras especialidades?
Fue una caída libre desde la octava planta del Banco Atlántico, donde trabajaba como abogado en el Departamento Civil, hacia las catacumbas del antiguo Hospital Gótico de la Santa Creu. Allí, en la Escuela Massana, me enseñaron el oficio de ilustrador.

2. Viendo tus trabajos de estos últimos años, das cuenta de una gran variedad de registros a los que te has enfrentado, pero ¿en qué registro o género (por llamarlo de algún modo) te sientes más cómodo? ¿Por qué?
Si pretendes vivir de la ilustración tienes que estar abierto a cualquier tipo de encargo. He ilustrado desde prensa hasta proyectos editoriales y libros de artista, pasando por la animación y el mundo audiovisual. También he trabajado para el teatro diseñando las figuras y escenografías del espectáculo teatral de sombras chinas de la Compañía Kiku Mistu. Para mí, cada proyecto nuevo es un experimento creativo distinto. No entiendo de registros ni sigo las tendencias. Tampoco he trabajado para conseguir un estilo característico. Ha sido algo que ha surgido de forma natural; no sé hacerlo de otra forma.

3.En tu blog hay un momento que citas a Dubuffet. ¿Es tu gran referente artístico o tienes más?
Por supuesto, hay algunos más, pero descubrir a Dubuffet fue toda una revelación. Su manera de entender el proceso creativo me ha servido de guía en momentos difíciles. Me ha dado respuestas y me ha sacado el miedo a la hoja en blanco. Su pasión por los dibujos de los niños y los locos, por las personas alejadas del virtuosismo que no buscan el reconocimiento ni el conflicto, sino que dibujan por una cruda necesidad de expresión. Arte puro, arte en bruto. Este espíritu me ha marcado mucho, aunque yo nunca seré un verdadero outsider. Estoy demasiado contaminado.

Trato de transmitir mi propia mitología personal de la forma más íntima y libre posible. No me interesa el dibujo preciosista vacío de emoción ni los trabajos conceptuales. Como decía Joan Ponç, “para mí el arte no es más que una puerta al misterio y a los secretos que encierra el espíritu”. Me gusta crear personajes tristes y encarcarados dentro de espacios curiosos. Me tira el humor absurdo y me gusta mostrar lo irreal o lo extraño como algo cotidiano.

El expresionismo alemán de entre guerras es mi otro gran referente artístico. Hace más de 10 años, creo que fue en el año 97, me llevaron a ver una exposición de George Grosz en el CCCB y me quedé absolutamente conmocionado.

4.La técnica del collage es el lugar común de la mayoría de tus ilustraciones ¿Tienes una especial afinidad hacia esta técnica? ¿Cómo te acercaste a ella?
Creo que me empecé a interesar por la técnica del collage gracias a las animaciones de humor absurdo de Terry Gilliam en la serie “The Monty Python Flying Circus”. También me fascina toda la tradición del collage dadá, sobre todo John Heartfield y Max Ernst. Ahora, con la fotografía y el retoque digital, se nos abre un mundo infinito de posibilidades. Sin lugar a dudas, el collage digital es algo esencial en mi trabajo. A veces puedo pasarme tardes enteras descargando imágenes del Flick, algunas de mis ilustraciones pueden estar hechas con trozos de más de cien fotos distintas… Es un trabajo enfermizo. De todas formas, siempre parto del trazo analógico y las técnicas tradicionales.

5. ¿Cuál es tu modus operandi?
Mi modus operandi es lento y caótico. En la Escuela me adiestraron para planificar bien todas las fases del proceso creativo y para seguir un orden lógico, lejos de automatismos y de improvisación. Casualmente hago todo lo contrario… Trabajo de una forma muy instintiva: cuando empiezo un dibujo nunca sé lo que va a ocurrir.

6. ¿Algún proyecto que te gustaría realizar y todavía no has tenido oportunidad?
Tengo ganas de exponer en alguna galería de Barcelona pero casi todo mi trabajo es digital. Ahora estoy trabajando en una nueva serie de acuarelas de gran formato. ¡También me gustaría ilustrar algún vídeo-clip del último disco “In Rainbows” de Radiohead! Pero Thom Yorke tiene el móvil apagado o fuera de cobertura…

7. Actualmente, ¿tienes algún proyecto en mente o ya estás inmerso en alguno?
Ahora mismo estoy produciendo mi primer clip animado. Será una animación de autor en formato vídeo. Espero poder estrenarlo muy pronto. También acabo de colaborar en un proyecto editorial muy interesante sobre Paul Auster. Es un libro de artista ideado por Eva Morell donde he ilustrado cinco escenas de la película “Smoke” de Wayne Wang. Las podéis ver en el blog: http://www.pisupaints.blogspot.com/.

8. Tu serie de ilustraciones sobre Japón, para La Vanguardia, es fascinante y creo que captas a la perfección la esencia cultural de ese país con una gran dosis de humor "manga" y con unas ilustraciones simplemente geniales. Sin embargo, últimamente no sé qué ocurre que no paro de encontrarme con artistas de diferentes ámbitos presentando trabajos sobre este enigmático país, y me da la sensación de que se está haciendo demasiado recurrente, debido al shock que nos provoca llegando desde occidente, supongo. ¿Se ha convertido Japón, y en general el mundo oriental, en una renovada y cosmopolita fuente de inspiración artística postmoderna?
La idea de proponer una serie ilustrada sobre la ciudad de Tokio surgió como resultado de un viaje que realicé en el 2006. Te doy toda la razón cuando hablas de shock: la ciudad de Tokio me causó un gran impacto, pero justamente no todo lo que vi me gustó. Me encontré con una sociedad muy refinada y jerarquizada, terriblemente consumista y muy tradicional. Aunque en la serie trato deliberadamente algunos tópicos de forma superficial, también descubro algunos aspectos menos populares, como la fiesta del “Ohanami” y el mercado de pescado más grande del mundo, el “Tsukiji”. Creo que poco tienen que ver mis viñetas niponas con el humor manga, puesto que nunca he leído ninguno y apenas compro cómics. Desconozco si la cultura oriental se ha convertido en tendencia actualmente o si vivimos un nuevo periodo de “japonismo”, pero está claro que el exotismo oriental ya obsesionó a los artistas modernistas de fin de siglo. La fascinación es mutua y nunca ha dejado de existir.

9. ¿Cuál es tu paradigma del hogar?
Uno que no fuera tan caro.

10. ¿Mejor en casa o fuera de ella?
Mejor escondido en el cuarto de los huéspedes: "todo está a oscuras, no pueden verme". Mi hogar es un refugio íntimo, a veces apocalíptico, a veces dulce. Allí nadie me vigila... Hay pájaros volando por el comedor y, si te aburres, puedes conversar con un reno disecado. A tu madre le gusta beber absenta mientras juega al póker, y la televisión es una ventana mágica hacia una realidad paralela. De golpe aparece una misteriosa criatura infantil, ¡una figura ambigua celestial o infernal que desprende rayos electromagnéticos! Empieza el delirio...

11. La serie de dibujos sobre la familia yo la definiría como una tragicomedia ilustrada del núcleo familiar y la tv... ¿Estás de acuerdo?
Pertenecen al clip animado “Delirium” en fase de producción. Creo que está más cerca de la tragedia que la comedia. Además el argumento no se centra solo en el tema del núcleo familiar y la TV, sino que es muy abierto y admite lecturas más profundas. En realidad, en el clip cuento la historia de un trabajador atrapado en la gran ciudad, un padre de familia en plena crisis existencial que a través del delirio inicia un viaje salvaje hacia un éxtasis místico.

12. ¿Cuál sería la banda sonora de tu hogar? ¿Y para dibujar?
Para dibujar me pondría el “Dioptria” de Pau Riba. Luego, encerrado en mi dulce hogar, escucharía cualquier tema de Jeff Buckley.

13. La ciudad, la familia, el viaje individual, el deliro, lo onírico, la soledad, etc. ¿Son tus temas predilectos, tus musas?
Seguramente estos son mis temas predilectos, pero mis musas son de carne y hueso y las prefiero más bien gorditas.

14. ¿Y el día perfecto para quedarse en casa? ¿Qué harías?
Practicar el culto a la televisión.

15. ¿Existen realmente las musas?
Claro que existen. Suelo perseguirlas por los bosques, los ríos, y las fuentes…

16. Si te diesen la oportunidad de enviar un dibujo a un futuro remoto o a otras galaxias para que conociesen nuestro tiempo presente... ¿qué dibujarías?
Una pintura rupestre de las cuevas de Altamira.

17. ¿Quién es Ignasi Pi-Sunyer, "Pisu"?
Un ilustrador outsider."

Entrevista de Cecilia Díaz.

Smoke

2008-08-19T17:37:00.003+02:00

L'escriptor Paul Benjamin conversant amb el jove Rashid. Il·lustració per a llibre d'artista sobre la pel·lícula "Smoke" de Wayne Wang.

Tècnica mixta sobre fotogrames del film manipulats. Autor: Pisu

The Brooklyn Bridge

2008-08-19T17:33:00.001+02:00

Primera escena del film. Skyline de NY amb el tren creuant el pont de Brooklyn. Il·lustració per a llibre d'artista sobre la pel·lícula "Smoke" de Wayne Wang.

Harvey Keitel

2008-08-19T17:29:00.002+02:00

Harvey Keitel fotografiant dia a dia la seva cantonada del barri de Brooklyn. Il·lustració per a llibre d'artista sobre la pel·lícula "Smoke" de Wayne Wang.
Autor: Pisu

Felicity

2008-08-19T17:25:00.001+02:00

Felicity i la seva tragèdia personal. Il·lustració per a llibre d'artista sobre la pel·lícula "Smoke" de Wayne Wang.
Autor: Pisu.

2008-08-19T17:21:00.001+02:00

Simulació de vistes des de la càmera de Harvey Keitel i la seva col·lecció de fotografies. Fotomuntatges digitals realitzats manipulant fotogrames de la pel·lícula "Smoke" de Wayne Wang. Autor: Pisu.

Projecte editorial

2008-08-19T15:36:00.004+02:00

El llibre d'artista està enquadernat artesanalment i les il·lustracions estan impreses sobre papers vegetals.

Més info al flickr de la Eva Morell: www.flickr.com/photos/ninalomo/sets/72157604947319231/

Paul Auster

2008-08-19T14:54:00.004+02:00

Projecte editorial seleccionat per participar en la propera edició dels premis LAUS amb carta de recomanació de l'Escola Superior de Disseny "Elisava". És un llibre d'artista ideat per Eva Morell, desenvolupat dins el post-grau en "Disseny Gràfic i projectes editorials" que dirigeix Ramon Prat, director de l'editorial "Actar".

El llibre d'artista es fonamenta en el sentiment de "Soledat" present en tota l'obra literària de Paul Auster. Consta de dues parts i només s'editarà un exemplar. La Primera part és un recull de frases i textos de Paul Auster il·lustrats amb fotografies de la Eva Morell. La segona part es centra en la pel·lícula "Smoke" de Wayne Wang, i jo mateix m'encarrego de les il·lustracions.

Per més informació consulteu el flickr de l'autora: www.flickr.com/photos/ninalomo/sets/72157604947319231/

Hokusai

2008-07-30T20:53:00.003+02:00

Versió Sui generis de "Sota la gran onada de Kanagawa", de K. Hokusai, amb lluitadors de sumo surfejant, tonyines vermelles en perill d'extinció i els talladors de Sashimi.

Publicació del dimecres dia 30 de juliol. Setena i última il·lustració de la serie seqüencial per al suplement "Cultura/s" de La Vanguardia.

Asahi

2008-07-25T14:03:00.004+02:00

La passió dels japonesos per la cervesa, i la tradició mil·lenària del "Sake".

Publicació del dimecres dia 23 de juliol del 2008. Sisena il·lustració d'una sèrie seqüencial de set per al Suplement "Cultura/s" de La Vanguardia.

Shibuya

2008-07-17T18:40:00.004+02:00

Les Schoolgirls i els pervertits del barri de Shibuya. Publicació del dia 16 de juliol, suplement "Cultura/s" de La Vanguardia.

Sakura

2008-07-11T12:43:00.002+02:00

Quarta setmana. La florida dels cirerers i la festa de l'Ohanami.

Shinjuku Station

2008-07-09T11:38:00.002+02:00

Tercera setmana.

Tsukiji

2008-07-01T12:54:00.003+02:00

Segona setmana

Cultura/s

2008-07-01T12:28:00.004+02:00

Quina il·lusió tan immensa!

Ginkgo Biloba

2008-06-19T12:11:00.002+02:00

Primera setmana.

La Vanguardia

2008-06-19T11:29:00.004+02:00

Amics,

Finalment ahir dimecres dia 18 de juny, després de gairebé sis mesos d'espera, va començar la meva sèrie il·lustrada sobre la ciutat de Tokio al Suplement "Cultura/s" de La Vanguardia. La publicació titulada "Made in Japan" s'allargarà durant set setmanes.

"Made in Japan' es el resultado del viaje realizado por Ignasi Pi-Sunyer, Pisu, a Tokio en 2006. Nacido en Barcelona en 1980, Pisu, ilustrador "outsider" tal como el mismo se define, ha colaborado con diferentes medios de comunicación y ha diseñado escenografías y figuras para diversos espectáculos teatrales. Estas viñetas resumen el impacto y la fascinación que provocan en un occidental el primer contacto con Tokio y la cultura japonesa; todos los bocetos y elementos fotográficos utilizados en estas viñetas fueron tomados por Pisu durante su viaje. 'Made in JAPAN' sustituye a la serie 'Encuentros y desencuentros', que durante catorce semanas ha publicado este suplemento."

Des d'aquí m'agradaria agrair especialment el suport incondicional que m'ha donat en tot moment el Toni Marí, sense ell aquesta publicació no hagués estat possible.

Així doncs, no us oblideu de comprar La Vanguardia cada dimecres, o de rapinyar-la de la cafeteria!

Aperitivo

2008-04-17T14:36:00.011+02:00

Las casi 40 ilustraciones anteriores forman parte de un proyecto audiovisual titulado “Delirium” que he estado desarrollando estos últimos cinco meses y que me ha servido para cerrar el ciclo formativo de ilustración en la Escuela Massana.

A continuación podéis ver un fragmento que he colgado en youtube. La idea inicial del proyecto era realizar un clip animado de unos seis minutos de duración, pero al ir profundizando en el campo de la animación, me di cuenta de la complejidad de producir un corto de estas características en tan poco tiempo y sobre todo que no disponía de los medios técnicos, económicos ni formativos necesarios. Mi ordenador casi revienta instalando los softwares, y para filmar las escenas del estudio de televisión en Stop Motion, necesito una cámara y un iluminador. Así que finalmente he decidido profundizar en los aspectos gráficos y me he limitado a crear un Story Board detallado y exhaustivo de una historia ilustrada.

Recientemente acabo de encontrar productor para realizar el clip completo. Estamos trabajando conjuntamente con el realizador José Fernandez Piñeiro, y en unos meses tendremos un corto carne de festival!

La Última Escapada

2008-04-17T14:31:00.001+02:00

Els ocells fugen per la finestra, i el salvatge, captivat pels colors dels seus plomatges es perd en el cel blau.

2008-04-17T14:27:00.002+02:00

Amaina la tempesta i a fora hi brilla un dia radiant.
Els ocells se’n van i el sàtir surt disparat per perseguir-los.

Delirium

2008-04-17T14:00:00.003+02:00

Amb el canvi de pla, descobrim que el pare de família ha tornat a entrar en una fase delirant i el seu cos a tornat a mutar en bèstia. Molts ocells de colors creuen el sostre en diagonals al ritme de la flauta.
El sàtir comença un ball de cabaret sobre la taula per intentar caçar els ocells. Volen les ampolles i la mare rep un cop al cap per caure d’esquenes amb el nounat.

El poder de la música

2008-04-17T13:57:00.001+02:00

L’ocell embogeix frenètic i comença a voletejar cada vegada més fort dins la seva presó. Finalment trenca les reixes i s’escapa.

2008-04-17T13:51:00.002+02:00

Per amenitzar una mica l’avorrida vetllada, el nen decideix encendre la música. De cop un ambient estrany envolta el menjador. El magnetòfon comença a escupir unes notes molt hipnòtiques i el pare queda immobilitzat. Sona la mateixa melodia que en l’escena del bosc

2008-04-17T13:41:00.000+02:00

La mare mou el braç i les cartes com si portés un ventall, i deixa entreveure una rialla de maníaca. L’ocell es mou tranquil dins la gàbia.

La rutina de nou

2008-04-16T19:18:00.007+02:00

Es retroba amb la família. Assegut presidint la taula mata les hores jugant al poker i bevent absenta.

2008-04-16T18:48:00.002+02:00

El deliri s’acaba. Es desperta un altre cop ajagut en mig de la ciutat industrial. La pluja fina li fa córrer el maquillatge que encara li decora la cara.
Els cotxes passen amunt i avall sense mirar-lo. La càmara el vigila. Avergonyit decideix marxar cap a casa amb la família.

2008-04-16T18:45:00.002+02:00

La petita s’escapa i el sàtir desisteix del joc. Cau abatut en un estat de profunda tristesa, i sent un mareig premonitori.

2008-04-16T18:40:00.000+02:00

El sàtir persegueix encegat el rastre de l’adolescent, però aquesta és molt lleugera i sap desfer-se’n amb astúcia.

La ciutat onírica

2008-04-16T18:37:00.002+02:00

Descobrim que l’aigua de la pluja ha netejat l’antiga ciutat industrial i li ha donat un aire naïf com de somni. Els fums han marxat i tot a recuperat el color. Les tonalitats són tan variades i infantils que pràcticament voregen la cursileria. Aquest és un marc fantàstic per seguir els jocs amorosos de les nimfes.

2008-04-16T18:30:00.000+02:00

Comença una persecució pel mig del bosc que acabarà en la ciutat onírica. Les lolites són molt destres amgant-se rera els arbres.

2008-04-16T18:25:00.001+02:00

Se sent pertorbat per la fragància i la delicades de les nimfes. Elles volen jugar i en veure el Sàtir corren espantades, però les domina un sensació contradictòria d’atracció i fàstic vers aquesta bèstia semi humana.

2008-04-16T18:23:00.001+02:00

El nostre sàtir començarà a explorar amb curiositat l’espai natural fins que sent el cant d’unes nimfes.
Sona la melodia d'una flauta.

L'Illa de les nimfes

2008-04-16T17:59:00.003+02:00

Arriba a una illa. Es troba amb un bosc apagat i d'estil mediterrani. Un lloc misteriós però acollidor on hi habiten unes nimfes innocents.

Per dissenyar l'espai de l'illa vaig pensar en una imatge que tripliqués grandària d'una pantalla estàndard per tal de poder aprofitar el recorregut i donar dinamisme a l'ull de la càmera.

2008-04-16T16:56:00.002+02:00

Muntat al coll d’una girafa dirigeix triomfalment el bestiari cap a l’illa de les nínfules.

2008-04-16T16:49:00.000+02:00

Quan ja semblava que s’ofegava, sentim una música com de “Big Band” i apareix navegant d’entre les onades una Arca de Noé plena d’animals de tots colors que el rescataran del diluvi universal.

2008-04-16T16:43:00.002+02:00

El jove sàtir excitat per l’efecte de la pluja, s’enfila al terrat per beneir-la i delectar-se’n. A poc a poc la ciutat comença a inundar-se, i ell salta cap a l’aigua.

Metamorfosi

2008-04-16T16:30:00.004+02:00

Comença a ploure amb força. En un canvi de pla des de fora la finestra, veiem de forma dramàtica com el nostre personatge, entre bategs de llamps sobre el seu rostre, es transforma lentament en una mena de sàtir amb cames de boc i la cara maquillada, al més pur estil David Bowie “Space Oditty”.

2008-04-16T16:21:00.001+02:00

S'apropa la tempesta.

2008-04-16T16:19:00.001+02:00

Per culpa de les imatges de la televisió i l’efecte dels rajos, el protagonista entra en una fase delirant. La pantalla escup dos ocells estranys que el persegueixen pel corredor.

Flash

2008-04-16T14:23:00.005+02:00

Apareix un misteriós infant del nucli de la tempesta. És com una mena de deïtat celestial, una figura ambigua que no sabem si arriba del cel o de l’infern.

Sobtadament l’infant fixa la mirada en el nostre protagonista i li envia uns rajos electromagnètics en forma d’encanteri.

A partir d’aquest moment el personatge comença a patir alteracions en l’estat d’ànim que acabaran resultant en mutacions corporals. Comença la fase del deliri.

2008-04-14T01:13:00.002+02:00

Canvi de pla i la televisió agafa el protagonisme. El nadó amaga i treu el cap des de la falda de la mare vigilant l’espectador. La família que mira la televisió observa com una altra família fa el mateix però dins de la pantalla, com un efecte mirall. A partir d’aquí s’inicia un zoom cap a l’interior del televisor fins a encaixar en pantalla amb una nova realitat.

2008-04-14T01:11:00.002+02:00

La família

2008-04-14T00:59:00.003+02:00

Un cop a casa el nostre protagonista es retroba amb la seva família. Són una família elegant i benestant però bastant desequilibrada...Tots quatre es mantenen estàtics practicant el culte a la televisió. La mare mou els ulls nerviosament, i el pare parpelleja i balanceja la cama esquerra, mentre la televisió desprèn pampallugues de llum intermitents.
L’habitació està impregnada d’una sensació de misteri. Tota la decoració és d’estil Art Deco, i les parets estan envellides.

detalls

2008-04-14T00:57:00.003+02:00

La fàbrica de sucs de taronja

2008-04-14T00:38:00.007+02:00

La fàbrica de sucs de taronja on treballa el nostre protagonista.

Aquesta vegada m’he centrat molt en els espais, i he intentat anar més enllà perquè generessin sensacions de misteri, fredor, soledat o melancolia en el cas de la ciutat industrial. També he gaudit introduint elements d’humor propis de l’absurd en la història, i he treballat els moviments i les expressions dels personatges com un element més de comunicació,

Pisu en "La casa encendida" de Madrid

2008-03-05T18:18:00.009+01:00

El próximo 8 de marzo en "La Casa Encendida" de Madrid, traemos el espectáculo "Historias para hombres y mujeres buenos" de la Compañia Kiku Mistu, dentro del ciclo "En Familia: febreo-abril 2008" destinado a todos los públicos.

Pisu se ha encargado de las ilustraciones y el diseño de las sombras.

Para más info:
www.lacasaencendida.com

vista 2

2008-02-24T16:30:00.008+01:00

La història il·lustra la fugida d’un treballador atrapat en la gran ciutat. Un pare de família en plena crisis existencial que es nega a acceptar la forma de vida que li ha tocat viure, i que a través del deliri inicia un viatge salvatge cap a un èxtasis místic.

Una història aparentment simple i sense pretensions gaire narratives, però plena de dualitats i simbolisme que penso que admeten lectures més profundes. De totes maneres, l’argument, el missatge i la música estan al servei de les imatges, aquest és un curtmetratge que ha d’entrar pels sentits, on apareixen constantment escenes quotidianes en espais inquietants que són descontextualitzades de cop per elements fantàstics de realisme màgic.

2008-02-24T16:22:00.007+01:00

Des d’un bon principi he assumit aquest projecte com un experiment creatiu més que com un treball de final de curs. He procurat gaudir i treballar amb la màxima llibertat sense marcar-me grans expectatives, però alhora apostant per camins expressius potser menys gratificants i totalment nous per mi, com en aquest cas el món de l’animació, i alhora aprofundir en la recerca d’un llenguatge visual propi.

És per això que he escrit un petit guió molt lliure i molt flexible que em permetés improvisar i enriquir la història a mesura que els personatges i les escenografies anaven prenent forma sense dependre excessivament d’un fil argumental.

La ciutat

2008-02-24T16:12:00.006+01:00

A l'abril presento el projecte final d'il·lustració a l'Escola Massana. Serà un clip animat en format vídeo de dos minuts. Aquest és un fragment de la ciutat industrial.

Feia temps que m’il·lusionava la idea d’experimentar en el terreny audiovisual i de generar imatges en moviment acompanyades de música. És una obsessió que em ve de lluny, sobretot arran de descobrir les cortinetes d’humor absurd de Terry Gilliam en la sèrie “The Monty Python Flying Circus” que recullen la millor tradició del collage dadá de Jhon Heartfield i Max Ernst però en moviment. També em fascina l’animació artesanal en Stop Motion, el primitivisme del giff animat i l’estètica del videoclip en general.

mis lolitas

2008-02-04T14:30:00.000+01:00

Las niñas en el parque fuman "sigarrillos".

Rufí

2007-09-13T13:04:00.001+02:00

Torna el color!!! torna l'emoció!!!

Retrat del meu amic Rufí, "el poeta boxejador".
Si voleu explorar el seu món delirant i dadaista, visiteu el seu blog "http://www.alexrufi.blogspot.com".

Tàrrega 2007

2007-09-12T12:51:00.003+02:00

HISTÒRIES PER A HOMES I DONES BONS a Fira Tàrrega 2007, ha estat un èxit.
S'han mostrat interessats en el nostre espectacle, la Comunitat Valenciana,Palma de Mallorca, La Rioja, Igualada,....entre altres i també Manchester i especialment Itàlia que ens ha fet una proposta en ferm per dur l'espectacle a un festival a Parma. Aquesta proposta ens arriba a traves d'un professor de llengua de la Universitat de Urbino que ja s'ha ofert per a traduir els textos.

Així doncs, encara que dono per acabada aquesta sèrie d'il·lustracions d'ombres, el viatge iniciàtic del meu caminant, no ha fet més que començar!

"I si la trobes pobre, no és que Ítaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques."

El peix i la tortuga

2007-07-11T11:06:00.002+02:00

Apuntava el dia. Els primers rajos del sol brillaven sobre el blau de la mar d'Aràbia.
Una tortuga sortia del seu son profund i s'estirava a la platja. Va obrir els seus petits ulls, i de sobte, va veure un peix que treia el cap de l'aigua.
Quan el peix se'n adonar de la presencia de la tortuga, li digué:

-Amiga Tortuga, com que m'ensumo que el teu cor és ple de saviesa, vull fer-te una pregunta: qué és l'aigua?

La Tortuga no va respondre a l'instant. No podia creure el que el peix li acabava de preguntar. Quan se'n adonar de què realment no estava somniant i que estava desperta, va dir:

-Amic peix, has nascut a l'aigua, a l'aigua vius, i a l'aigua moriràs. Al voltant del teu cos hi ha aigua, aigua és el que hi ha dintre del teu cos. T'alimentes del que a l'aigua trobes, i a l'aigua et reprodueixes.
I tu, peix beneit, em preguntes qué és l'aigua.

FI

La ciutat

2007-07-10T11:21:00.001+02:00

La ciutat perduda.

Solucions

2007-07-10T11:15:00.003+02:00

El Jaume dibuixant la ciutat sobre un plafó de fusta amb l'ajuda d'un projector.

Escenografies

2007-07-10T11:14:00.001+02:00

Dos exemples d'escenografies.

arbres

2007-07-10T11:12:00.000+02:00

El nen i el caminant

2007-07-10T00:51:00.000+02:00

Escena final.

El caminant

2007-07-10T00:01:00.000+02:00

Diferents propostes pel que fa al protagonista de la segona història. El caminant.

Viatge iniciàtic

2007-07-09T23:58:00.002+02:00

Viatge iniciàtic cap a les llumns i les ombres.

2007-07-09T23:24:00.000+02:00

Les primeres finestres no van agradar, així que les vaig canviar per aquestes altres!